Pòlissa d'assegurança

Una empresa va patir danys a la coberta de la seva nau industrial a causa d'un temporal de vent i va reclamar una indemnització de gairebé 14.000 euros a la seva asseguradora, basant-se en l'informe d'un pèrit propi. La companyia va pensar que l'asseguradora estava obligada a acceptar aquest informe perquè, segons ells, la companyia no nomenava el seu propi pèrit quan se li demanava, tal com s'indica en l'art. 38 de la LCS.

No obstant això, l'asseguradora no només va discutir l'import a pagar, sinó que també va dubtar que el sinistre estigués cobert per la pòlissa, ja que considerava que el Consorci de Compensació d'Assegurances se n'havia de fer càrrec. El Consorci, al seu torn, va nomenar un pèrit, que va concloure que no hi havia danys indemnitzables.

El cas va passar per diversos tribunals. En primera instància, el jutge va dir que no era obligatori seguir el procediment pericial de la LCS art.38 perquè el problema no era només l'import, sinó també si l'assegurança cobria els danys.  L'Audiència Provincial va confirmar que el procés pericial no es va completar correctament, però el Tribunal Suprem va anar més enllà i va aclarir que aquest procediment pericial només és obligatori quan l'asseguradora accepta el sinistre i només hi ha desacord sobre el valor dels danys. Si la discussió és sobre si l'assegurança cobreix o no el sinistre, com aquí, no és necessari seguir aquest procediment. Així, el TS ha desestimat la reclamació de l'empresa i ha confirmat que l'asseguradora no estava obligada a acceptar l'informe pericial presentat per l'empresa.